domingo, 30 de enero de 2011

Experiment de capacitat visual

A continuació veureu un vídeo. Heu de prestar molta atenció i seguir les indicacions. Fixeu-vos en els jugadors que van vestits de blanc i COMPTEU EL NÚMERO DE VEGADES QUE ES PASSEN LA PILOTA ENTRE ELLS.

Quantes vegades s’intercanvien la pilota els que van de blanc?


La resposta es: 15 vegades. Si l’heu encertat, demostreu tenir una capacitat visual correcta.
Però el joc no ha terminat. Has vist al goril·la que apareix al vídeo?
Si ets dels que no l’han vist, no et preocupis, és el que succeeix majoritàriament. Estàs concentrat en comptar els passos de pilota i de manera inconscient el teu cervell descarta la informació que no es necessària. Ens passa habitualment, doncs la quantitat de informació que ens arriba al cervell de manera visual es tan gran, que hi ha una tendència inconscient a filtrar-la, processant només aquella que considerem necessària i descartant la resta.

lunes, 24 de enero de 2011

Síndrome de Savant

Què paradoxal és la ment de l’ésser humà...

El vídeo que us pressento a continuació fa referència a una persona que es capaç de visualitzar un paisatge, gravar-lo a la seva memòria i desprès reproduir-lo dibuixant fins a l’últim detall. El més impressionant es que està diagnosticat com autista; no obstant, la seva dificultat per desenvolupar habilitats socials que li permetin relacionar-se i comunicar-se amb les persones, queda compensada per l’habilitat de captar el món des d’una altre perspectiva.

Els científics l’anomenen com a Síndrome de Savant:

“Síndrome de Savant, es una enfermedad generalmente padecida por los autistas o los asperger caracterizados normalmente por ser personas con problemas en el ámbito intelectual y social pero que, en algunas ocasiones, desarrollan cualidades bastante interesantes. Lo que ocurre con estas personas es que son capaces de por ejemplo memorizar en segundos, descifrar complejos códigos, multiplicar grandes cifras sin problemas, una capacidad innata para el dibujo… es decir, compensan sus disfuncionalidades mentales desarrollando determinadas áreas del cerebro que las personas que no padecen la enfermedad tienen muy poco desarrolladas.
Para ejemplificar esto un poco, voy a hablaros de algunos casos:
Stephen Wiltshire: Una de las personas con el Savant que mas me ha impresionado. Stephen Wiltshire, es un autista nacido en Londres y que es capaz de pintar a la perfección una ciudad como Madrid y Roma con solo que le den una vuelta en helicóptero sobre ella. La verdad es una habilidad impresionante tan solo hay que ver estos vídeos para darse cuenta, es como una cámara humana.”
(Referència 1) 


Us convido a gaudir uns minuts del sorprenent potencial de Stephen Wiltshire.




Us afegeixo un link per si us interessa indagar una miqueta més sobre aquest geni i el seu recorregut vital.



I per si la vostra curiositat us porta a conèixer més coses sobre persones amb Síndrome de Savant que han desenvolupat una habilitat especial tenint un dèficit cognitiu, com l’autisme,  aquí va un altre vídeo.

Em sorgeix una reflexió:

Autisme, un trastorn de conducta de personalitat o una porta d’accés per desenvolupar potencialitats que els destaquin com a genis?





Referències:

1.- (consultat el 24 de gener de 2011: http://nitecuento.es/2008/05/17/el-sindrome-de-savant/


viernes, 14 de enero de 2011

"Armas de desinformación masiva"

Navegant per la xarxa m’he trobat aquest vídeo que fa pensar en el món que ens envolta.

Deixa de manifest que existeixen mecanismes de control i manipulació de les masses. Ens envien missatges que tinguin cert impacte emocional i s’instal·len en el nostre inconscient. Així d’alguna manera la nostre percepció de la realitat està controlada i manipulada perquè el nostre cervell no sigui conscient d’aquest mecanisme sutil. En aquest cas tot gira entorn a fins comercials i al consum irracional. De quina altre manera es podria sostenir el nostre sistema econòmic?

Fa por imaginar-se les múltiples actuacions diàries dins les nostres vides que percebem com a reals i de les que asseguraríem amb certesa, hem escollit de manera lliure i racional. Aquest vídeo demostra tot el contrari.

La meva recomanació personal seria: Pensa, reflexiona i actua. (I encara i així no tenim garanties de que ho estem fem per nosaltres mateixos).

Espero que us agradi!


jueves, 11 de noviembre de 2010

Un exemple de comportament obsessiu compulsiu


Aquest vídeo és un exemple de com es pot arribar a solucionar un trauma que ha quedat gravat a nivell subconscient mitjançant la nostre consciència, tractant de comprendre l’arrel del problema per poder-lo superar.

En aquest cas el psicoanàlisi ajuda a la persona a aflorar els sentiments arraconats a nivell subconscient per alliberar-se del seu comportament obsessiu compulsiu.

El protagonista del vídeo havia tingut experiències d’odi i compassió cap al seu pare, aquesta contradicció li feia patir i sentir dolor. El cervell intenta oblidar els rècords de dolor que queden gravats al subconscient i a la etapa adulta desenvolupa un trastorn que pot superar quan la persona és capaç d’enfrontar-se de manera conscient als traumes del seu nivell subconscient.


Drogas y cerebro, cannabis

Bon dia a tothom,

Desprès de la classe d'ahir m'ha semblat interessant penjar-vos aquest video. El que més m'ha cridat l'atenció és que el cannabis pirateja el nostre sistema de comunicació del cervell i que aquest ja fabrica de manera natural receptors cannabinoides. Si mireu a partir del minut 4'30, podeu observar la imatge que ens va dibuixar l'Ernest a la pissarra sobre la funció dels receptors i els neurotransmissors; i en aquest cas de quina manera actua el cannabis al nostre cervell.

miércoles, 6 de octubre de 2010

Una altre educació és possible?

Una altre educació és possible?

Si partim de la base que l’objectiu vital de cada ésser humà és aconseguir la felicitat, per què no portem a terme aquest aprenentatge des de el moment que arribem a aquest món?

Si des de la nostra primera etapa evolutiva comencem a aprendre a gestionar les nostres emocions ens serà més fàcil arribar a una etapa adulta sent éssers feliços, capaços de relacionar-nos amb el nostre entorn de manera més saludable i cívica, potenciant les nostres habilitats individuals i socials i augmentant la nostre capacitat d’aprenentatge en altres àmbits acadèmics.

Però cal consciència i responsabilitat social per què tots els agents implicats en el procés educatiu fem un esforç en realitzar un treball en xarxa, que possibiliti l’aprenentatge de la nostra gestió efectiva de les emocions.  

Ja que vivim en societat, doncs som éssers socials, intentem que la nostra convivència ens faciliti els recursos òptims per desenvolupar les nostres potencialitats individuals i aprenentatges socials que ens puguin conduir cap a una societat més justa i solidària; per tal d’aprofitar els esforços col·lectius cap a un únic objectiu comú: aprendre a viure feliç.

Us penjo aquest vídeo sobre una alternativa pedagògica portada a terme pel professor Toshiro Kanamori d’una escola de primària de la ciutat de Kanasawa al Japó. M’ha semblat molt interessant, doncs penso que és una manera magnífica d’educar a les persones; ja que si contemplem l’àmbit afectiu i emocional podem augmentar el rendiment acadèmic i possibilitem el desenvolupament integral de la persona en tots els àmbits de la seva experiència vital.

 Espero que us agradi!