Una altre educació és possible?
Si partim de la base que l’objectiu vital de cada ésser humà és aconseguir la felicitat, per què no portem a terme aquest aprenentatge des de el moment que arribem a aquest món?
Si des de la nostra primera etapa evolutiva comencem a aprendre a gestionar les nostres emocions ens serà més fàcil arribar a una etapa adulta sent éssers feliços, capaços de relacionar-nos amb el nostre entorn de manera més saludable i cívica, potenciant les nostres habilitats individuals i socials i augmentant la nostre capacitat d’aprenentatge en altres àmbits acadèmics.
Però cal consciència i responsabilitat social per què tots els agents implicats en el procés educatiu fem un esforç en realitzar un treball en xarxa, que possibiliti l’aprenentatge de la nostra gestió efectiva de les emocions.
Ja que vivim en societat, doncs som éssers socials, intentem que la nostra convivència ens faciliti els recursos òptims per desenvolupar les nostres potencialitats individuals i aprenentatges socials que ens puguin conduir cap a una societat més justa i solidària; per tal d’aprofitar els esforços col·lectius cap a un únic objectiu comú: aprendre a viure feliç.
Us penjo aquest vídeo sobre una alternativa pedagògica portada a terme pel professor Toshiro Kanamori d’una escola de primària de la ciutat de Kanasawa al Japó. M’ha semblat molt interessant, doncs penso que és una manera magnífica d’educar a les persones; ja que si contemplem l’àmbit afectiu i emocional podem augmentar el rendiment acadèmic i possibilitem el desenvolupament integral de la persona en tots els àmbits de la seva experiència vital.
Espero que us agradi!
